Aquesta és la idea central. La resta de la guia la desenvolupa producte a producte, perquè l'error més habitual en retolar una promoció o configurar una etiqueta és tractar com a iguals coses que la llei tracta com a diferents. Un avís previ: això és un resum de textos oficials a novembre de 2026, no assessorament legal ni farmacèutic, i aquesta versió està pendent de la revisió d'un farmacèutic col·legiat i d'un jurista, tal com s'indica al final. La normativa citada és estatal i, per tant, s'aplica igual a Catalunya; el que pot variar és el criteri de la inspecció i del col·legi.
Quin preu mana en cada producte
Convé començar mirant el prestatge i no la llei. El que tens al davant és una barreja de quatre coses, i la pregunta útil és qui decideix el preu de cadascuna.
| Producte | Qui decideix el preu | Es pot rebaixar lliurement | Es pot anunciar al públic |
|---|---|---|---|
| Medicament finançat (amb o sense recepta, dins de la prestació) | L'Administració: preu industrial màxim més marges | No | No |
| Medicament amb recepta no finançat | Règim de preus notificats al Ministeri | Amb els límits del règim | No |
| Medicament sense recepta no finançat (EFP) | Règim de preus notificats; el laboratori comunica i la farmàcia aplica | Amb els límits del règim i del descompte recollit al RD 823/2008 | Sí, amb requisits |
| Parafarmàcia, cosmètica, dietètica | La farmàcia, com qualsevol comerç | Sí, amb les regles de rebaixes i preu per unitat | Sí, amb les regles generals de publicitat i de salut |
La taula simplifica a posta. Dins de "parafarmàcia" hi ha productes sanitaris i complements alimentaris amb regles pròpies d'etiquetatge i d'al·legacions de salut, i dins dels medicaments hi ha supòsits excepcionals, com una situació sanitària en què el Govern pot fixar un import màxim de venda al públic. Però com a mapa de primera lectura funciona.
Medicaments finançats: el PVP no es decideix a la farmàcia
L'article 94 del text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments estableix que el Govern fixa els criteris i el procediment per al preu dels medicaments finançables, i que la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM) fixa de manera motivada el preu de finançament dels que es dispensen amb recepta. Com a regla, aquest preu de finançament és igual o inferior al preu industrial fora del Sistema Nacional de Salut.
El PVP resulta de sumar el preu industrial autoritzat, que té caràcter de màxim, i els marges de distribució majorista i de dispensació. La llei no els quantifica; els fixa el Reial decret 823/2008. En el seu text consolidat a 2022, el marge de les oficines de farmàcia és el 27,9 % del preu de venda al públic sense impostos per a medicaments amb preu industrial de fins a 91,63 euros, i una quantitat fixa per envàs en els trams superiors (38,37 euros fins a 200 euros de preu industrial, 43,37 fins a 500 i 48,37 per damunt). La mateixa norma regula l'escala de deduccions sobre la facturació mensual de receptes del Sistema Nacional de Salut.
Què implica això en el dia a dia?
- El preu del Nomenclàtor és el preu. La referència oficial de quins medicaments estan finançats i a quin preu la publica el Ministeri de Sanitat al Nomenclàtor. Si el programa de gestió de la farmàcia el porta actualitzat, la caixa és correcta. Si una etiqueta o un cartell mostra un altre import, és un error que es paga en una inspecció i en la confiança del client.
- No hi ha oferta possible en el finançat. El preu d'un medicament finançat no és una promoció, és el preu. Retolar "2x1" o "descompte" sobre un medicament de la prestació pública no té encaix, i a més xocaria amb la prohibició de publicitat de què parlem més avall.
- El preu canvia sense que la farmàcia hi toqui res. Les revisions de preus i les baixes de finançament arriben per actualització del Nomenclàtor. Qualsevol sistema que repliqui preus al lineal els ha de llegir de la mateixa font que el TPV i no d'un full a part.
Això darrer és el punt on les etiquetes electròniques i la normativa es troben: una etiqueta només és una ajuda si llegeix el preu del mateix lloc que la caixa. Ho expliquem a la guia d'etiquetes electròniques per a farmàcia i, per a la part tècnica de la connexió, a l'apartat d'integracions.
Medicaments sense recepta (EFP) i no finançats
Aquí el règim és diferent. Els medicaments no finançats poden comercialitzar-se en règim de preus notificats: el responsable comunica el preu al Ministeri, que hi pot objectar per raons d'interès públic (article 94.4 del text refós). L'article 93 afegeix que, mentre no es resolgui una discrepància, es manté el preu industrial màxim vigent. Per als medicaments sense recepta, a més, el Govern pot regular el mecanisme de preus, i en una situació excepcional de salut la CIPM pot fixar un import màxim de venda al públic.
Per tant, "preu lliure" és una expressió que convé fer servir amb cura. El marge de maniobra existeix, però està acotat per tres coses:
- El preu notificat pel laboratori i la seva possible objecció.
- L'import imprès a l'envàs, que el RD 823/2008 tracta com a PVP màxim a l'article 4.
- El límit de descompte que aquest mateix article recull: fins a un 10 % sobre el PVP, impostos inclosos, per als medicaments que el text anomena "publicitaris".
La lectura d'aquest article 4 sobre quins medicaments abasta avui exactament l'ha de contrastar un farmacèutic, perquè la categoria d'especialitat farmacèutica publicitària ha canviat de nom i de contorn des del 2008. Està recollida als pendents de validació d'aquesta pàgina. El criteri pràctic mentrestant és senzill: no superar el preu imprès a l'envàs i no aplicar descomptes que no puguis justificar amb la norma.
Per al detall de com es distingeix al taulell entre EFP i PVP, i de què canvia al cartell, hi ha l'article EFP i PVP: quina diferència hi ha.
Parafarmàcia: regles de comerç, no de farmàcia
Un gel dermatològic, un complement alimentari o un producte d'higiene no és un medicament i no té preu regulat. S'hi aplica el mateix que a qualsevol botiga, amb dues regles que importen molt quan els preus canvien sovint.
El preu anterior en una rebaixa
L'article 20 de la Llei 7/1996 d'Ordenació del Comerç Minorista diu que, sempre que s'ofereixin articles amb reducció de preu, ha de figurar amb claredat en cadascun el preu anterior juntament amb el reduït, tret que es tracti d'articles posats a la venda per primera vegada. I fixa què és "preu anterior": el menor que s'hagi aplicat a productes idèntics en els trenta dies precedents. Aquesta redacció va arribar amb el Reial decret llei 24/2021, que va incorporar la Directiva Òmnibus, i l'explicació general per a qualsevol comerç la tens a la guia de normativa de preus d'etiquetaselectronicas.io, que aquí no repetim.
El que sí que val la pena és aturar-se en el cas de la farmàcia. Imagina una crema solar que ha estat a 18,90 euros durant tres setmanes, ha baixat a 15,90 deu dies i ara la vols anunciar amb rebaixa. El preu anterior que has de mostrar no és 18,90, sinó 15,90, perquè és el menor dels trenta dies. Moltes promocions de farmàcia fallen just aquí: es reutilitza el preu "de catàleg" com si fos l'anterior. Amb etiquetes de paper l'error és humà; amb un sistema electrònic, la solució és que l'historial de preus de cada referència estigui disponible i es calculi sol, però això depèn del programa i de la integració, no de l'etiqueta.
S'aplica el mateix article a un medicament sense recepta que es rebaixa? La llei parla d'"articles" i no distingeix, però els medicaments tenen el seu propi marc de preus i de descomptes, de manera que no donem la resposta per tancada. És una de les preguntes que deixem per a la revisió del col·legi.
El preu per unitat de mesura
El Reial decret 3423/2000 obliga a mostrar el preu de venda en tots els productes oferts als consumidors, i el preu per unitat de mesura en els que hagin de portar indicació de quantitat. Defineix aquest darrer com el preu final, impostos inclosos, per quilo, litre, metre, metre quadrat o metre cúbic, o per la unitat que fixi el seu annex II. Per a complements alimentaris i cosmètics, aquest annex fixa 100 grams o 100 mil·lilitres.
Dues excepcions s'apliquen a diari a la farmàcia: no s'exigeix preu per unitat quan coincideix amb el preu de venda, i l'annex I eximeix els productes de menys de 50 grams o mil·lilitres. Amb això, un xampú de 250 ml el porta i un tub de 30 ml de bàlsam labial, no.
Els preus han de ser inequívocs, fàcilment identificables i clarament llegibles, en el mateix camp visual i visibles sense que el client els hagi de demanar (article 4.1). El mateix reial decret aclareix, a l'article 1.3, que per als medicaments s'estarà al que disposa la seva normativa específica. En una etiqueta electrònica això es tradueix en una decisió de disseny concreta: cal reservar un espai per al preu per unitat en les referències que ho requereixin, i les pantalles petites no sempre ho permeten sense sacrificar llegibilitat.
Publicitat: què es pot anunciar i què no
La part que genera més preguntes és aquesta: es pot retolar un preu, però es pot fer publicitat? Són dues coses diferents, i la diferència determina quin cartell és lícit.
L'article 80 del text refós només permet anunciar al públic medicaments que:
- no es financin amb fons públics,
- es puguin utilitzar sense diagnòstic ni seguiment mèdic (llevat de campanyes de vacunació),
- i no siguin psicotròpics ni estupefaents.
El missatge s'ha d'identificar clarament com a publicitat, indicar que el producte és un medicament i recomanar consultar el farmacèutic. La llei prohibeix oferir seguretat de curació, fer servir testimonis i citar autoritzacions sanitàries com a argument. També prohibeix les primes, els obsequis i els concursos vinculats a la venda de medicaments, un punt que afecta de ple les promocions de taulell i certs acords amb laboratoris.
El desenvolupament és al Reial decret 1416/1994. Entre altres coses, exclou de la publicitat al públic els medicaments que només es dispensen amb recepta i els inclosos en la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut (article 7), exigeix que el missatge inclogui el nom del medicament, la informació essencial per a un ús racional i una invitació explícita a llegir el prospecte, i prohibeix, per exemple, suggerir que el medicament garanteix l'efecte, que millora la salut o que equival a un aliment o a un cosmètic (article 6). També veta certes indicacions en publicitat al públic, com la diabetis, el càncer o l'insomni crònic.
Hi ha una tensió que convé dir en veu alta. El text de 1994 parla d'autorització prèvia de la publicitat (article 22), i l'article 80 del text refós, posterior, afirma que els medicaments sense recepta no requereixen autorització administrativa prèvia, tot i que queden subjectes a controls. Si has llegit en algun lloc que "cal autorització" i en un altre que "no cal", tots dos poden estar citant la norma correcta del seu moment. Per a un anunci concret, la finestreta que ho aclareix és l'autoritat sanitària de la teva comunitat autònoma; a Catalunya, el Departament de Salut.
On és el límit en un cartell o una pantalla
Per a qui retola, la traducció pràctica és curta:
| Situació | Valoració general |
|---|---|
| Mostrar el preu d'un medicament finançat al lineal | És informació de preu, no publicitat; sense promoció ni eslògan |
| Anunciar amb eslògan o descompte un medicament amb recepta | No permès |
| Anunciar un medicament sense recepta no finançat amb missatge promocional | Possible, amb els requisits de l'article 80 i del RD 1416/1994 |
| Regal, sorteig o concurs lligat a la compra d'un medicament | Prohibit per l'article 80 |
| Promocionar parafarmàcia amb preu anterior i preu rebaixat | Permès amb les regles de preu anterior i d'al·legacions de salut |
Els casos intermedis, que n'hi ha, es tracten amb més detall a l'article com anunciar un medicament sense incomplir. Per a les pantalles del local i el que convé mostrar-hi, mira la guia de cartelleria digital, i si el contingut el paga un laboratori, la guia de retail media, on els límits anteriors s'apliquen amb més força.
Un canvi en camí, de moment sense data
El Reial decret 1416/1994 és anterior a internet i a les pantalles al punt de venda. El març de 2023 el Ministeri de Sanitat va obrir una consulta pública prèvia per substituir-lo per un nou reial decret, amb novetats que inclouen la publicitat digital. A la data d'aquesta guia no hem comprovat que s'hagi aprovat, i el text vigent continua sent el de 1994. Si això canvia, la guia s'actualitzarà, i per això porta data.
Regles autonòmiques: el que aquesta guia no et pot donar
La competència sobre el control de la publicitat sanitària i sobre l'ordenació farmacèutica és compartida entre l'Estat i les comunitats autònomes. A la pràctica, és la conselleria de sanitat o el servei d'inspecció de la teva comunitat qui et visita, i alguns col·legis publiquen criteris propis sobre retolació de preus, cartells a l'exterior o ús de pantalles. No hem pogut verificar en fonts oficials quins criteris concrets hi ha a cada comunitat, ni a Catalunya, així que no els citem. El que és honest aquí és dir-te a qui preguntar: el teu col·legi oficial de farmacèutics i, si hi ha dubte sobre un anunci concret, la direcció general d'ordenació farmacèutica o equivalent.
Una llista de comprovació abans de retolar o programar etiquetes
Aquesta llista no substitueix l'anàlisi anterior, però evita els entrebancs habituals.
- Classifica cada referència com a finançada, amb recepta no finançada, EFP o parafarmàcia, i assegura't que el teu programa de gestió ho sap.
- Pren el preu d'una sola font. El que surt per caixa és el que s'ha de veure al lineal.
- No posis promocions en el finançat ni en el que exigeix recepta.
- Per a rebaixes en parafarmàcia, guarda l'historial de trenta dies i calcula el preu anterior des d'allà.
- Comprova el preu per unitat en les referències amb quantitat i reserva un lloc visible a l'etiqueta.
- Si anuncies un EFP, inclou el missatge de publicitat, la invitació a llegir el prospecte i la referència al farmacèutic, i no ofereixis regals lligats a la compra.
- Pregunta al teu col·legi per criteris autonòmics abans de llançar una campanya amb pantalles o cartells exteriors.
Què no cobreix aquesta guia
No cobreix l'etiquetatge dels productes en si (prospecte, envàs, fitxa tècnica), el tractament de dades de pacients ni les regles de venda a distància, que tenen el seu propi marc. Tampoc entra en el preu de les etiquetes electròniques, que es tracta en una altra pàgina, ni en la normativa de preus per a comerços que no són farmàcies, que té la seva referència a la guia d'etiquetaselectronicas.io.
Estat de revisió
Aquesta guia és un resum editorial a partir de textos consolidats del BOE i de fonts del Ministeri de Sanitat. Està pendent de revisió per un farmacèutic col·legiat i per assessoria jurídica, i mentre aquesta revisió no consti a la capçalera, s'ha de llegir com a orientació i no com a criteri de compliment.
Fonts
- Real Decreto Legislativo 1/2015, texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios (BOE)
- Real Decreto 1416/1994, por el que se regula la publicidad de los medicamentos de uso humano (BOE)
- Real Decreto 823/2008, por el que se establecen los márgenes, deducciones y descuentos correspondientes a la distribución y dispensación de medicamentos de uso humano (BOE, texto consolidado)
- Ley 7/1996, de Ordenación del Comercio Minorista, artículos 20 y 24 (BOE, texto consolidado)
- Real Decreto 3423/2000, por el que se regula la indicación de los precios de los productos ofrecidos a los consumidores y usuarios (BOE)
- Ministerio de Sanidad: consulta pública previa del nuevo real decreto de publicidad de medicamentos de uso humano (marzo 2023)
- Ministeri de Sanitat: Nomenclàtor de medicaments (consulta de preus i situació de finançament)
