Al taulell es barregen quatre conceptes, EFP, OTC, medicament finançat i PVP, i gairebé tots els errors de preu al lineal neixen d'aquesta barreja. Val la pena separar-los i seguir un preu inventat euro a euro, del laboratori al tiquet, per veure quina part pot tocar la farmàcia (poca). La guia de normativa de preus i publicitat ofereix el mapa complet; aquí ens quedem amb l'anatomia del preu.
EFP, OTC, "sense recepta": tres paraules, un sol mapa
"EFP" ve del Real Decreto 1416/1994 sobre publicitat de medicaments. El preàmbul les descriu com a especialitats que queden excloses de la financiació pública i del règim de preus autoritzats, i recorda que la llei de 1990 permetia que els laboratoris fixessin el preu lliurement. El text refós de 2015, que és la llei en vigor, ja no conté la paraula "publicitària". Parla de medicaments no subjectes a prescripció mèdica, i a l'article 80 enumera tres requisits perquè un medicament es pugui anunciar al públic:
- Que no es financi amb fons públics.
- Que per la seva composició i objectiu estigui pensat per ser utilitzat sense que un metge faci el diagnòstic, la prescripció o el seguiment, encara que calgui la intervenció d'un farmacèutic.
- Que no sigui una substància psicotròpica ni estupefaent segons els convenis internacionals.
És a dir, "EFP" sobreviu com a etiqueta d'ús comú per a qui compleix aquests tres requisits. Continua en el llenguatge del sector i, segons el formulari de cerca del nomenclàtor del Ministeri, encara hi apareix "medicamento publicitario" entre els filtres. "OTC", per la seva banda, és l'anglicisme d'over the counter: es fa servir com a sinònim col·loquial de medicament sense recepta, amb la salvetat que no tot el que es dispensa sense recepta és EFP ni tot el que s'anuncia es ven sense.
Dos eixos diferents expliquen la confusió. Un és la prescripció: si cal recepta o no. L'altre és la finançació: si ho paga el Sistema Nacional de Salut (SNS) o no. Es combinen així:
| Finançat pel SNS | No finançat | |
|---|---|---|
| Amb recepta | Preu de finançament fixat per la CIPM; PVP = preu industrial màxim + marges | Preu notificat al Ministeri, que el pot objectar; no es pot anunciar al públic |
| Sense recepta | Preu fixat per l'Administració amb les mateixes regles que els finançats; no es pot anunciar al públic | És el terreny de l'EFP: preu notificat, publicitat permesa amb requisits |
La casella de baix a la dreta és la que s'anuncia a la tele i als cartells. A les altres tres el preu el condiciona l'Administració o el règim de notificació, i anunciar-les al públic no és possible.
D'on surt el PVP d'un medicament finançat
L'article 94.10 del text refós ho diu en una frase: el Ministeri estableix el PVP agregant el preu industrial autoritzat, que té caràcter de màxim, i els marges de distribució majorista i de dispensació. El preu industrial, al seu torn, el fixa la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments (CIPM) quan el medicament entra a la finançació (art. 94.5). Com a regla general, el preu de finançament és inferior o igual al que tindria fora del SNS (art. 94.7).
Els marges els fixa el Real Decreto 823/2008. En el seu text consolidat a novembre de 2022:
- Magatzem: el 7,6 % del preu de venda del distribuïdor sense impostos, si el preu de venda del laboratori és igual o inferior a 91,63 euros; 7,54 euros per envàs si el supera.
- Farmàcia: el 27,9 % del PVP sense impostos fins a 91,63 euros de preu industrial. Per sobre, una quantitat fixa per envàs: 38,37 euros fins a 200 euros, 43,37 fins a 500 i 48,37 per sobre.
- IVA: el 4 % per als medicaments d'ús humà, segons l'article 91.Dos.1.3.º de la Ley 37/1992.
Un càlcul d'exemple
Imaginem un medicament fictici amb preu industrial de 10,00 euros. Si llegim els marges tal com estan redactats, el recorregut seria aquest:
| Pas | Compte | Resultat |
|---|---|---|
| Preu industrial (laboratori) | dada de partida | 10,00 € |
| Preu del magatzem | 10,00 / (1 − 0,076) | 10,82 € |
| PVP sense impostos | 10,82 / (1 − 0,279) | 15,01 € |
| PVP amb IVA 4 % | 15,01 × 1,04 | 15,61 € |
Amb aquestes xifres, la farmàcia reté uns 4,19 euros de marge brut (el 27,9 % de 15,01), i més d'un terç del PVP (5,61 de 15,61 euros) no és preu industrial sinó marges i IVA. És un càlcul il·lustratiu: el medicament és inventat, l'arrodoniment oficial pot diferir en cèntims i els marges es revisen, així que no serveix per auditar una etiqueta real. La seva utilitat és una altra. Explica per què el PVP no pot canviar mai "una mica" per decisió de la farmàcia: cada euro està assignat.
Els preus de referència: el sostre de cada conjunt
Per sobre del PVP individual hi ha un segon mecanisme. L'article 98 defineix el preu de referència com la quantia màxima amb què es financen les presentacions d'un mateix conjunt, sempre que es prescriguin i es dispensin amb càrrec a fons públics. Un conjunt agrupa presentacions amb el mateix nivell 5 de la classificació ATC i la mateixa via d'administració, entre les quals hi hagi almenys un genèric o biosimilar. El preu de referència es calcula sobre el cost de tractament i dia més baix del grup, i cap medicament del conjunt no el pot superar (art. 98.4).
La revisió té dos ritmes (art. 98.5): els conjunts i els seus preus es revisen un cop l'any, i els preus menors de les agrupacions es revisen cada trimestre. L'actualització d'enguany és l'Orden SND/1053/2026, d'1 d'octubre, publicada al BOE núm. 249 del 7 d'octubre i en vigor des del dia següent. Crea els conjunts F514 a F528 per a medicaments dispensables en farmàcia i els P206 a P216 per a l'àmbit hospitalari, i al seu Annex 1 publica, per a cada presentació, el preu industrial de referència i el "PVPIVA de referència". Qui vulgui veure com és un preu de referència concret ha de mirar aquest annex i no una taula de segona mà: l'ordre ocupa gairebé vuit-centes pàgines del BOE.
Aquesta cadència té una conseqüència pràctica per al taulell. Una ordre publicada el 7 d'octubre no canvia la caixa el 8: el preu arriba al nomenclàtor del mes que correspongui i d'allà al programa de gestió. El recorregut complet, amb els terminis i on es trenca la cadena, és a com canviar els preus automàticament.
I l'EFP, qui hi posa el preu?
Per als medicaments no finançats l'article 94.4 preveu el règim de preus notificats: el titular comunica el preu al Ministeri, que el pot objectar per raons d'interès públic. L'article 94.3 hi afegeix una salvaguarda: en una situació excepcional de salut pública, la CIPM pot fixar l'import màxim de venda al públic dels medicaments no subjectes a prescripció.
Per tant, "preu lliure" no és l'expressió adequada. Hi ha un preu de partida que surt del laboratori, hi ha un sostre marcat a l'envàs i hi ha un Ministeri amb capacitat d'objectar o, en emergència, de topar.
Què pot canviar la farmàcia (i què no)
- Finançats: res. El preu és el del nomenclàtor. Retolar un altre import en un lineal, una etiqueta o una pantalla és un error, no una decisió comercial.
- EFP: no pot superar el preu imprès a l'envàs o al rebut, que l'article 4 del RD 823/2008 considera preu màxim. Aquest mateix article contempla descomptes de fins al 10 % sobre el PVP amb impostos inclosos per als medicaments que anomena publicitaris. A quins medicaments arriba avui aquest article, i com conviu amb la prohibició de primes, obsequis i bonificacions lligades a la venda d'aquests medicaments (art. 80.5 del text refós), és una pregunta per al farmacèutic titular o per al col·legi abans de llançar una promoció. Està recollida als pendents de validació d'aquesta pàgina.
- Publicitat: només es poden anunciar al públic els medicaments que compleixin els tres requisits de l'article 80.1, i el missatge ha d'incloure la denominació, la invitació a llegir el prospecte i la recomanació de consultar el farmacèutic. Com s'aplica això a un cartell o a una pantalla es desenvolupa a quins medicaments pot anunciar la farmàcia i a la guia de cartelleria digital.
- Parafarmàcia: aquí sí que decideix la farmàcia, amb les regles generals de comerç. Queda fora d'aquest article.
Per què importa per al lineal
L'error més car sol venir d'on ningú no mira: un full de càlcul paral·lel amb els preus "que ja hi eren". El PVP d'un medicament finançat canvia per nomenclàtor, el d'un EFP canvia quan el laboratori notifica un preu nou, i la caixa va bé perquè el programa de gestió s'actualitza. Si el cartell o l'etiqueta del lineal llegeix d'una altra font, tard o d'hora mostren un import diferent del que es cobra. Per a les etiquetes electròniques, la guia d'etiquetes per a farmàcia explica què ha de passar perquè l'etiqueta llegeixi la mateixa dada que la caixa, i les integracions detallen la part tècnica.
Què no cobreix aquest article
No substitueix la revisió d'un farmacèutic col·legiat ni els criteris de cada comunitat autònoma o col·legi. Els marges citats són els del text consolidat del BOE a novembre de 2022, i la redacció vigent s'ha de comprovar al BOE abans d'usar-los en un càlcul. Tampoc no entra en les aportacions del pacient ni en com es dispensa un conjunt de referència, que són una altra conversa.
Fonts
- Real Decreto Legislativo 1/2015, texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, arts. 80, 94 y 98 (BOE)
- Real Decreto 1416/1994, por el que se regula la publicidad de los medicamentos de uso humano (BOE)
- Real Decreto 823/2008, márgenes, deducciones y descuentos de distribución y dispensación de medicamentos de uso humano (BOE, texto consolidado)
- Orden SND/1053/2026, de 1 de octubre, de actualización en 2026 del sistema de precios de referencia (BOE-A-2026-20825)
- Ley 37/1992 del Impuesto sobre el Valor Añadido, art. 91.Dos.1.3.º (BOE)
- Ministerio de Sanidad. Nomenclátor de facturación de medicamentos
- Real Decreto 177/2014, sistema de precios de referencia y agrupaciones homogéneas (BOE-A-2014-3189)
