Què mostrar a les pantalles de la farmàcia.

Per començar: una pantalla no ho ha de dir tot

Qui instal·la pantalles per primera vegada sol preguntar-se quin contingut cal. La pregunta útil és una altra: qui les mira, on és en aquell moment i quant de temps li queda? El que es posa a l'aparador no s'assembla gens al que funciona sobre el taulell, i el mateix vídeo de tres minuts que aguanta a la zona d'espera sobra a la vorera.

Aquesta guia és informativa. Si busques el servei, amb les opcions de pantalla d'aparador, d'interior i de taulell, és a la pàgina de cartelleria digital per a farmàcia. Aquí es tracta del que ve després de comprar o de decidir: què mostrar, què evitar i com saber si funciona.

On és cada pantalla i què li toca dir

Convé pensar en tres moments. No és una classificació oficial, sinó una manera pràctica de repartir missatges.

Les pantalles de la farmàcia no competeixen amb un anunci de televisió. Competeixen amb el mòbil del client. Una frase curta, un número i una acció solen funcionar millor que un missatge ben muntat però llarg.

La web oficial de FarmaConnect descriu pantalles d'aparador LED o LCD, d'interior i sobre el taulell, amb programació per pantalla, zona i dates. Si necessites detall tècnic o de models, pregunta-ho en una videotrucada: aquesta guia no entra en maquinari.

Què mostrar: sis tipus de contingut que sí que hi encaixen

1. Consell de salut de temporada

És el contingut que millor encaixa amb el que la gent espera d'una farmàcia. Hidratació a l'estiu, protecció solar, al·lèrgia a la primavera, vitamina D a l'hivern, cura dels peus, què fer davant d'una picada. La clau és que sigui un consell, no un anunci.

Un bon consell es reconeix perquè seria útil encara que no hi hagués cap producte al darrere. «Beu aigua encara que no tinguis set» és un consell; «Amb X estàs protegit» és una promesa. Si un consell acaba derivant cap a un producte concret amb efectes sanitaris, comença a entrar en el terreny que regula la llei, i convé repassar la secció de límits més avall.

Els consells de salut pública (vacunació, cribratges, medicació segura) funcionen bé quan tenen una font que qualsevol pot comprovar. Si la pantalla repeteix una recomanació d'una autoritat sanitària, val la pena indicar d'on surt.

2. Serveis de la farmàcia

És el contingut més infrautilitzat. Molts clients no saben que la farmàcia mesura la tensió, fa anàlisis ràpides, ofereix seguiment farmacoterapèutic, prepara sistemes personalitzats de dosificació o té una zona d'ortopèdia. Una pantalla pot dir el que l'equip no té temps de repetir deu vegades al dia.

Perquè serveixi, cada servei necessita una dada concreta: què és, quant dura, si cal cita i a qui s'ha de preguntar. Un servei sense aquesta informació és decoració. Si la farmàcia no ofereix una cosa, no s'anuncia per completesa.

3. Horari, guàrdies i avisos

Sembla obvi, però és el que més de pressa perd vigència si està imprès. Horari d'estiu, festius locals, guàrdia de la setmana, obres al carrer, canvi de telèfon. És el contingut en què una pantalla guanya més a un cartell de paper, i el més barat de mantenir actualitzat.

4. Promocions de parafarmàcia, dermocosmètica i cura personal

Aquí hi ha la part comercial, i és legítima. La parafarmàcia té un marge d'actuació comercial que els medicaments no tenen. El que compta és que el que es mostri sigui veritat i que el preu de la pantalla coincideixi amb el de la caixa. Si la farmàcia fa servir etiquetes electròniques, aquesta coherència és més fàcil de sostenir; hi ha més a la guia d'etiquetes electròniques per a farmàcia.

Les regles d'aquestes promocions no són les dels medicaments, però tampoc no hi ha barra lliure: un producte de parafarmàcia no es pot anunciar com si previngués o curés malalties. S'explica a l'apartat de límits.

5. Campanyes de laboratoris

Els laboratoris de dermocosmètica, higiene o nutrició solen aportar material propi: vídeos, bàners, imatges de marca. Convé tractar-lo amb la mateixa cautela que qualsevol altre contingut, perquè quan s'emet al teu local, és el teu local qui el publica. Que l'aporti el laboratori no en trasllada la responsabilitat. Hi ha un camp a part, el de la publicitat pagada per tercers a les pantalles, que s'aborda a la guia de retail media a la farmàcia.

Abans d'acceptar una peça d'un laboratori, ajuda fer-li tres preguntes: quin producte és exactament (medicament, producte sanitari, complement, cosmètic), què n'afirma i qui ha comprovat que aquesta afirmació és permesa.

6. Contingut de la pròpia farmàcia

La presentació de l'equip, la història del local, una data especial. És contingut que cap altra farmàcia no pot copiar i que gairebé no necessita revisió normativa. Una pantalla on només hi ha missatges comercials cansa; una on apareix algú conegut del barri en canvia el to.

Què no mostrar: els límits que marca la normativa

La part delicada és la dels medicaments. Convé separar tres situacions, perquè no es regeixen per les mateixes normes. Les normes citades són d'àmbit estatal i es publiquen en castellà al BOE; les traduccions dels textos legals d'aquesta guia són nostres i no tenen valor oficial.

Medicaments

L'article 80 del text refós de la Llei de garanties (el que regula la publicitat de medicaments adreçada al públic) només admet anunciar al públic medicaments que:

• no estiguin finançats amb fons públics;
• estiguin concebuts per ser utilitzats sense diagnòstic, prescripció ni seguiment mèdic (amb la salvetat de les campanyes de vacunació aprovades per les autoritats sanitàries);
• no continguin substàncies psicotròpiques o estupefaents.

El Reial decret 1416/1994 detalla el mateix i hi afegeix que en queden exclosos els medicaments que formen part de la prestació farmacèutica del Sistema Nacional de Salut.

A la pràctica: cap pantalla de la farmàcia no pot anunciar un medicament amb recepta, ni un de finançat, encara que ho demani un laboratori i encara que només hi surti el nom. És publicitat al públic, i és el que la llei deixa fora.

Per als medicaments que sí que es poden anunciar (els que es dispensen sense recepta i no estan finançats), la llei exigeix que la publicitat:

• s'identifiqui clarament com a publicitat i digui que el producte és un medicament;
• inclogui el nom, la denominació comuna si hi ha un sol principi actiu i la informació necessària per a un ús correcte;
• convidi a llegir el prospecte o l'envàs i recomani consultar el farmacèutic;
• no prometi la curació ni faci servir testimonis de persones la fama de les quals pugui animar al consum;
• no presenti l'autorització o el registre sanitari com a argument de venda.

A més, l'article 80 prohibeix les primes, els obsequis, els premis i els concursos lligats a aquests medicaments. Això inclou el «emporta't-ne un i et regalem l'altre» aplicat a un medicament. En una pantalla de farmàcia, aquest és exactament el tipus de missatge que el cartellista posaria sense pensar.

Hi ha una discrepància que mereix cura. El text refós (art. 80.3) assenyala que la publicitat de medicaments sense recepta no requereix autorització administrativa prèvia, i que les autoritats sanitàries la controlen després. El Reial decret 1416/1994, en el seu text consolidat actual, continua dient a l'article 22 que la publicitat al públic requereix autorització prèvia. Què exigeix avui cada comunitat autònoma és una cosa que s'ha de confirmar amb l'autoritat sanitària o amb el col·legi professional, no donar-ho per fet. Aquesta guia no ho resol.

Més context a l'entrada què es pot i què no es pot anunciar d'un medicament i a la guia de normativa de preus i publicitat. La regla pràctica per a una pantalla és senzilla: si el protagonista és un medicament, no el posis sense haver-ho consultat.

Productes amb pretesa finalitat sanitària

Aquí entren els productes, materials, substàncies o mètodes que es presenten com a útils per diagnosticar, prevenir o tractar malalties, aprimar o modificar funcions del cos. El Reial decret 1907/1996 en prohibeix amb caràcter general la publicitat directa o indirecta, amb excepcions, i enumera casos concrets. Entre ells, els que més afecten una pantalla de farmàcia són:

• atribuir efecte preventiu o curatiu de malalties transmissibles, càncer, diabetis, insomni o malalties metabòliques;
• suggerir propietats aprimadores;
• prometre alleujament o curació segurs;
• recolzar-se en controls o autoritzacions de l'autoritat sanitària;
• fer referència al seu ús en centres sanitaris o a la seva distribució a través d'oficines de farmàcia;
• fer servir testimonis de professionals sanitaris, famosos o pacients, reals o ficticis;
• presentar-los com a substituts d'un medicament o de la consulta amb un professional;
• fer servir «natural» per suggerir efecte preventiu o terapèutic;
• atribuir efectes que no estiguin recolzats per proves suficients.

Un detall que sorprèn: la referència que el producte «es ven a la farmàcia» com a aval és entre els supòsits prohibits per a aquest tipus de productes. Frases com «recomanat per farmacèutics» o «només a les farmàcies» convé mirar-les amb lupa abans de posar-les en pantalla.

Aliments i complements

Per als complements alimentaris, les declaracions de propietats saludables estan regulades a escala europea pel Reglament (CE) 1924/2006, que parteix d'una idea simple: només es poden fer servir les declaracions autoritzades i incloses al registre oficial de la Unió. «Contribueix al funcionament normal del sistema immunitari» pot estar permès per a un nutrient determinat en unes condicions determinades; «reforça les teves defenses» o «prevé el refredat» no tenen per què ser-ho. Per saber si una frase concreta està autoritzada, el camí és consultar el registre de declaracions de la Comissió Europea, no refiar-se del material del proveïdor.

Cosmètica i la resta

La publicitat enganyosa o deslleial està prohibida amb caràcter general per la Llei general de publicitat, també per als cosmètics i qualsevol producte de parafarmàcia. Un cartell que indueix a error sobre les característiques d'un producte és il·lícit encara que el producte sigui perfectament legal.

I les dades personals: si a la pantalla surt la foto d'un client, un nom o una recepta, o si hi ha càmeres associades a la pantalla, hi entra una altra normativa. Està tractat a protecció de dades i pantalles a la farmàcia.

Resum ràpid per decidir en el moment

Aquesta taula és una orientació, no un dictamen. Una peça que la taula deixa en el gris es consulta, no s'emet.

Un calendari de continguts que es pugui mantenir

L'error habitual és fabricar un calendari ambiciós al gener i abandonar-lo al març. És més realista treballar amb un esquelet trimestral i deixar espai per a l'imprevist.

Una pauta possible:

1. Fix tot l'any. Horari, guàrdia, serveis, presentació de l'equip. Es revisa quan canvia alguna cosa.
2. Temporada, cada dos o tres mesos. Consell de salut lligat a l'època: sol i calor, al·lèrgia, tornada a l'escola, refredats i grip, fred i pell seca.
3. Campanyes comercials, amb data d'inici i de final. Promocions de parafarmàcia, dies especials, campanyes de laboratori. El que importa és la data de final: el que no es retira a temps es converteix en un cartell mentider.
4. Dates assenyalades. Dies mundials de la salut, campanyes oficials de vacunació, dates de la mateixa farmàcia.

Per a cada peça n'hi ha prou d'apuntar quatre coses: què diu, a quina pantalla va, de quina data a quina data i qui l'ha revisada. Amb un full compartit n'hi ha prou. Qui vulgui aprofundir en la planificació comercial de l'any té l'entrada sobre el calendari de campanyes de la farmàcia.

Algunes regles que estalvien problemes:

• Que cada pantalla tingui una sola feina. Si el taulell en mostra sis, no en mostra cap.
• Que un cicle no passi d'un o dos minuts. Més enllà, el client no veu el principi i el final.
• Que el vídeo funcioni sense so. En una farmàcia el so molesta i gairebé ningú no l'escolta.
• Que hi hagi una persona responsable d'aprovar. Sense nom, les peces s'acumulen i ningú no les retira.
• Que el que ha caducat es retiri cada dia si cal. Un preu o un horari vell en pantalla és pitjor que una pantalla apagada.

La web oficial de FarmaConnect parla d'una biblioteca de més de 500 vídeos per a farmàcia i de programació amb dates d'inici i final. Si fas servir contingut ja fet, tracta'l com qualsevol altre: revisa què diu cada peça amb els criteris de la secció anterior abans de programar-la.

Com mesurar si les pantalles serveixen

És la part que més s'omet i la que més ajuda a decidir si cal seguir invertint-hi. No cal un sistema d'analítica complicat; cal decidir abans què s'espera.

Què mesurar segons l'objectiu

Tres regles per no enganyar-se

1. Línia de partida. Abans d'encendre res, apuntar quant es venia o quantes consultes hi havia. Sense això no hi ha comparació possible.
2. Comparar amb un període equivalent. Una campanya de protecció solar al juliol ven més que al febrer amb pantalla o sense. El que compta és la diferència amb el mateix període de l'any anterior o amb una categoria similar sense campanya.
3. Un canvi cada vegada. Si en el mateix mes es canvien la pantalla, els preus i la decoració, no se sap què ha mogut el resultat.

I una cautela honesta: en una farmàcia petita, amb poques vendes per categoria, un mes pot no bastar per veure una diferència que no sigui soroll. Millor acumular diverses campanyes i comparar-les en conjunt que treure conclusions d'una de sola.

Si la plataforma ofereix informes de reproduccions, serveixen per comprovar que la peça va sortir quan tocava, no per demostrar que va vendre. Quins informes ofereix FarmaConnect està pendent de confirmar.

Un exemple de com es reparteix una setmana

Imaginem una farmàcia de barri amb tres pantalles, a mitjan setembre. No és un cas real, és un repartiment possible.

• Aparador: horari de tardor, farmàcia de guàrdia de la setmana i un únic missatge de campanya (tornada a l'escola: higiene i vitamines per a nens, sense afirmacions sobre defenses).
• Zona d'espera: consell sobre vacunació antigripal amb l'origen de la recomanació, el servei de presa de tensió amb dia i hora, i una peça de dermocosmètica d'un laboratori revisada prèviament.
• Taulell: una sola promoció de parafarmàcia amb preu i data de final, igual que a l'etiqueta del lineal.

La farmàcia apunta el dilluns quantes unitats de la promoció du venudes i compara d'aquí a un mes. Si ha pres la tensió a pocs clients, canvia el text del servei, no la pantalla.

Errors que es repeteixen

• Convertir la pantalla en un catàleg. No hi ha temps de llegir quaranta productes. Millor un.
• Posar el vídeo del laboratori sense veure'l sencer. És la manera més habitual d'acabar amb un missatge que no s'havia d'emetre.
• Deixar contingut caducat. Un «fins al 30 de juny» al setembre treu crèdit a tota la resta.
• Barrejar preu de pantalla i de caixa. Si no coincideixen, el client es queda amb la caixa i amb el dubte.
• No decidir qui mana. Si tot l'equip pot pujar contingut sense criteri, la pantalla reflecteix el gust de qui va arribar l'últim.

Per on seguir

Si encara no has decidit quines pantalles necessites, comença per la pàgina de cartelleria digital per a farmàcia. Per al marc legal, la guia de normativa de preus i publicitat i l'entrada sobre publicitat de medicaments. I si t'interessa que els laboratoris paguin per espai a les teves pantalles, la guia de retail media explica com funciona i què canvia a la farmàcia.

Aquesta guia resumeix fonts oficials a data de novembre de 2026 i no substitueix l'assessorament jurídic ni el criteri del teu col·legi professional.

Fonts

1. Texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, art. 80 (BOE)
2. Real Decreto 1416/1994, por el que se regula la publicidad de los medicamentos de uso humano (BOE, texto consolidado)
3. Real Decreto 1907/1996, sobre publicidad y promoción comercial de productos con pretendida finalidad sanitaria (BOE, texto consolidado)
4. Ley 34/1988, General de Publicidad (BOE, texto consolidado)
5. Reglamento (CE) 1924/2006 relativo a las declaraciones nutricionales y de propiedades saludables en los alimentos (EUR-Lex)