Aquest article no és assessorament jurídic. Recull el que diuen les normes que sí es poden citar i assenyala on, a falta de resolució específica, toca decidir amb criteri.
Per què la farmàcia no és un comerç qualsevol
En una botiga de roba, un client identificat en una pantalla és una dada personal. En una farmàcia pot ser una mica més. El RGPD defineix les dades relatives a la salut com les que revelen informació sobre l'estat de salut físic o mental d'una persona, inclosa la prestació de serveis sanitaris (art. 4.15), i les inclou entre les categories especials de l'article 9, el tractament de les quals està prohibit tret que concorri alguna de les excepcions que enumera el mateix article.
La conseqüència pràctica és senzilla. Que algú sigui a la farmàcia no és una dada de salut. Que el seu nom aparegui al costat de «medicació a punt» o «recepta pendent», en canvi, ja comença a ser-ho, perquè qualsevol que miri pot deduir que pren medicació.
L'AEPD ja ha sancionat una farmàcia per tractar dades de salut sense les garanties degudes. El cas, publicat el maig de 2025, va afectar una farmacèutica de Castella i Lleó multada amb 16.000 euros per anotar en un Excel propi les dades de clients que li demanaven renovar la medicació sense passar pel centre de salut, sense informar-los i sense mesures de seguretat adequades. No va de pantalles, però mostra com es mira la dada de salut en una oficina de farmàcia, per petit que sigui el sistema.
Pantalles de torn: número, codi o nom
Si la farmàcia fa servir un sistema de torns, la pregunta útil no és «es pot?» sinó «cal?». El principi de minimització (art. 5.1.c del RGPD) demana que les dades siguin adequades, pertinents i limitades al necessari. Per ordenar una cua n'hi ha prou amb un número.
No hem trobat cap resolució de l'AEPD que es pronunciï específicament sobre cridar pel nom en una sala d'espera o en una pantalla de torns, així que convé no inventar-se una regla. El que sí que hi ha és pràctica al sector sanitari: l'Hospital Universitario Río Hortega, a Valladolid, va substituir els avisos per megafonia amb nom per un codi alfanumèric en pantalla per cridar els acompanyants a les sales d'espera quirúrgiques, amb la intenció declarada de complir la normativa de protecció de dades.
Tres situacions, de menys a més delicada:
| Què surt per pantalla o veu | Què revela | Comentari |
|---|---|---|
| Número de torn | Res sobre la persona | Compleix la funció sense exposar ningú |
| Nom de pila o inicials | Identitat parcial | Depèn del context; en un poble petit tothom es coneix |
| Nom més «comanda a punt», «recepta», «fórmula magistral» | Identitat i un indici de tractament | S'acosta a la dada de salut; l'opció prudent és no fer-ho |
Hi ha també un matís d'ofici. Qui ha treballat en una farmàcia de poble sap que la pantalla és el de menys quan el farmacèutic saluda pel nom i pregunta «com va el genoll?». Aquest tracte forma part de la professió. La cautela de la pantalla és una altra cosa: és un suport que tothom veu, que es queda allà i que algú pot fotografiar.
Pantalles de publicitat i de contingut
Una pantalla que reprodueix preus, promocions o consells de temporada no tracta dades personals. És el cas de la major part de la cartelleria digital que s'instal·la a les farmàcies, i el que es pot mostrar està tractat a la guia de cartelleria digital. Tampoc entra aquí el contingut regulat, com la publicitat de medicaments, que s'explica a la guia de normativa.
La cosa canvia si la pantalla afegeix elements que et miren de tornada:
- Una càmera que estima edat, sexe o atenció de qui passa.
- Un sensor que compta o detecta mòbils per Wi-Fi o Bluetooth.
- Un lector que ofereix contingut personalitzat segons la persona.
Cadascun és un tractament amb identificació o perfilatge potencial, i en un entorn on el visitant pot estar comprant un medicament, el risc s'avalua amb més rigor. L'article 35 del RGPD exigeix una avaluació d'impacte, entre altres casos, quan hi ha tractament a gran escala de categories especials de dades o observació sistemàtica a gran escala d'una zona d'accés públic. Una sola farmàcia poques vegades arriba a aquesta escala; una xarxa de pantalles amb sensors repartida per centenars de farmàcies, potser sí. Si el proveïdor ofereix una pantalla amb sensors, la primera pregunta al contracte és quina dada en surt i on va. Per al model de negoci de publicitat al punt de venda, la guia de retail media n'aborda el plantejament comercial; la part de dades segueix les mateixes regles que aquí.
Càmeres a la farmàcia
Les càmeres de seguretat són el més habitual i, a diferència d'una pantalla de torns, tenen regles escrites. La LOPDGDD empara tractar imatges per preservar la seguretat de persones, béns i instal·lacions (art. 22) i fixa quatre regles que es poden aplicar sense interpretar gaire:
- Conservació. Les imatges se suprimeixen com a màxim en un mes des de la captació, tret que s'hagin de conservar per acreditar actes contra persones, béns o instal·lacions.
- Informació. Es compleix amb un dispositiu informatiu en un lloc prou visible, que identifiqui almenys l'existència del tractament, la identitat del responsable i la possibilitat d'exercir els drets. Les directrius 3/2019 del Comitè Europeu de Protecció de Dades, que són la referència europea sobre vídeo, descriuen aquest cartell com el primer nivell d'una informació en capes.
- Cessió. Si les imatges es conserven per un fet delictiu, es posen a disposició de l'autoritat competent en un termini de 72 hores des que se'n va tenir coneixement.
- Treballadors. Quan les càmeres controlen els empleats, l'article 22.8 remet a l'article 89 de la mateixa llei, que regula la videovigilància en l'àmbit laboral. Aquí el cartell no n'hi ha prou: cal informar la plantilla abans, de manera expressa, clara i concisa. El cartell només cobreix el cas que s'enregistri un empleat cometent un acte il·lícit flagrant.
Allò propi d'una farmàcia és la ubicació. Una càmera que enfoca el taulell d'atenció farmacèutica grava converses sobre medicació, i l'enquadrament importa: és una decisió que es pren en instal·lar, no després. Convé revisar tres punts: que no reculli la zona de consulta o de serveis com la presa de tensió, que qui accedeix a les imatges estigui identificat, i que la gravació de so, si n'hi ha, s'hagi valorat a part. Al lloc de treball, l'article 89.3 de la LOPDGDD només l'admet quan els riscos per a la seguretat són rellevants i respectant la proporcionalitat i la intervenció mínima.
Què convé decidir abans d'instal·lar res
Una llista de comprovació curta, pensada per a abans de signar amb un proveïdor:
- Quina dada surt. Per a cada pantalla, càmera o sensor, escriu una línia: quina dada, de qui, per a què.
- Qui és el responsable. La farmàcia sol ser responsable del tractament; el proveïdor, encarregat. Si el proveïdor tracta dades pel seu compte, cal saber-ho i que consti al contracte.
- On es guarda. A l'equip, al núvol, en quin país. Amb dades de salut, la seguretat adequada al risc que demana l'article 32 no és opcional.
- Què se li diu al client. El cartell i la informació bàsica, i que tots dos tractaments constin al registre d'activitats de tractament.
- Què passa quan algú ho demana. Un client pot sol·licitar accés a la seva imatge. Cal saber qui respon i en quant de temps.
- Mínim per defecte. Si no cal el nom, no es mostra. Si no cal gravar so, no es grava.
El que aquest text no resol
Hi ha preguntes que cap guia general contesta: si el teu sistema de torns concret mostra una dada que, a la teva població, equival a identificar algú; si una càmera del teu local està ben enquadrada; si el teu contracte amb el proveïdor hi encaixa. Per a això hi ha el delegat de protecció de dades de la teva farmàcia o un assessor especialitzat. Les qüestions de preu i etiquetatge, tot i que també es vigilen, segueixen una altra normativa: la tens a l'article sobre errors de preu a caixa i a la guia d'etiquetes electròniques per a farmàcia, on les etiquetes de lineal no tracten dades personals perquè només mostren preu i producte.
Fonts i límits
Les normes citades són el RGPD i la LOPDGDD en el seu text consolidat, i les directrius del CEPD sobre vídeo. Per al detall pràctic de les càmeres, la referència a Espanya és la guia de l'AEPD sobre videocàmeres, actualitzada el febrer de 2025. No hem localitzat cap resolució de l'AEPD sobre pantalles de torn amb noms en farmàcies; si apareix, aquest article s'actualitzarà. El contingut es va revisar el 9 de novembre de 2026.
Fonts
- Reglament (UE) 2016/679 (RGPD), arts. 4.15, 5, 9, 13, 32 i 35 (EUR-Lex)
- Ley Orgánica 3/2018, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales, arts. 22 y 89 (BOE, text consolidat)
- EDPB, Directrius 3/2019 sobre el tractament de dades personals mitjançant dispositius de vídeo (versió final, 30 de gener de 2020)
- Economist & Jurist: multa de 16.000 euros a una farmacèutica que recopilava dades de salut de pacients en un Excel (8 de maig de 2025)
- Hospital Universitario Río Hortega: sistema de llamada anónima para pacientes y familiares
- AEPD, Guía sobre el uso de videocámaras para seguridad y otras finalidades (febrer de 2025, en castellà)
